I amb el fred també arriben les cols de trinxat. Aquest tipus de col és originaria del Pirineu, molt saborosa i gens fibrosa. La seva particularitat és que té una resistència extraordinària a les condicions extremes i de fet, és recomanable que l'hort pateixi gelades perquè la col adquireixi un moment òptim de consum. Es comença sembrar a finals de juny i la seva recol·lecció es fa des de mitjans de desembre i fins a finals de l'hivern. No fa cabdell, les fulles es van collint esglaonadament, a partir de desembre. Els brots secundaris (brotons o espigalls) són la part més apreciada. Té un sabor intens i equilibrat.
Historia:
Les
cols han estat durant molt de temps un menjar específic dels mesos
freds, ja que son hortalisses que presenten varietats que resisteixen
bé el fred. És per això que les cols han estat presents als horts
de totes les comarques pirinenques, on se n’han conservat diverses
varietats i el que ha afavorit que el nom de "col d’hivern"
designi diferents varietats de col. En el cas de la Cerdanya, aquesta
col es troba estretament vinculada a un plat tradicional que ha
adquirit molt de prestigi gastronòmic en els darrers anys, el
trinxat, una recepta del Pirineu basada en l’associació entre cols
i cansalada, de la qual es té referència des del segle XV.
Propietats nutritives:És
una hortalissa de fulla verda, és rica en vitamina C que ajuda
absorbir el ferro de la carn i impulsa la resposta immunològica.
També té un contingut important d'àcid fòlic, essencial pel
desenvolupament del fetus. Existeixen estudis que mostren que la col actua prevenint el càncer,
gràcies al fet que és una crucífera i té compostos fitoquímics anomenats
glucosinalats.